La injustícia en estat pur

Anit a la ciutat alemanya de Munich el Chelsea F.C. va cornar-se com a campió de l'actual edició de la UEFA Champions League. El títol és fàcil d'entendre per a qualsevol que li agrade el futbol i haja vist les semifinals i la final de la passada nit. El Bayern de Munich aconseguí passsar a la final justament encara que va ser una eliminatòria prou ajustada. Però la sort del Chelsea no era una cossa nova, ja en les semifinals contra el Barcelona va tindre molta sort i anit no fou diferent. Qusai al final del partit Müller va marcar a favor del Bayern però Didier Drogba empatà quan el partit anava a concloure en una de les poques ocasions del Chelsea en tot el partit. Al segon minut de pròrroga el Bayern gaudí d'una nova oportunitat amb un penal que l'holandés Arjen Robben no va aprofitar, era l'enèsima que el conjunt alemà fallava i ho anava a pagar car. A la sort dels penals el Bayern no tingué tanta sort com a les semifinals i a l'última pena màxima l'autor de l'empat, Drogba, no fallà i donà a l'equip anglés la seua primera Copa d'Europa. Aquesta edició del màxim torneig continental ha tingut la figura d'un jugador per damunt dels altres, Dider Drogba, el de Costa de Marfil que als seus trenta-quatre anys va demostrar l'elegància i deportivitat d'un jugador expert, va ser la referència que va guiar al seu equip durant tota la competició fins fer-lo campió per primera vegada en la seua història.

Un comiat dolorós

Ahir, a les 13:00 hores, el F.C.Barcelona donva una roda de premsa als mitjans per a informar-los que el seu entrenador, Pep Guardiola, no anava a continuar entrenant l'equip el proper any. El tècnic va al·legar que no podia continuar més temps en el càrrec perque ja estava massa cansat per a continuar motivant als jugadors i que també volia emprar més temps amb la seua família. Al mateix temps es va anunciar que seria Tito Vilanova l'encarregat de succeir a Guardiola. Cal dir que no sòc aficionat del Barça, i això dóna més mèrit encara al que aquesta persona ha fet. Mai un entrenador havia guanyat tant en tan poc de temps i mai ningú havia conseguit donar un joc amb el baló tan atractiu com ell ho va aconseguir amb el seu equip. L'altre tret que més el va caracteritzar va ser la seua humiltat tant en el camp demostrant repecte als entrenadors i jugadors rivals com en les seues declaracions als mitjans de comunicació en les que mai va passar-se ni va provocar polèmiques. Sols puc dir que, no sols el Barcelona, sino que també el futbol en general ha perdut un entrenador tan destacable que esperem que torne prompte ja siga en el equip de la seua vida com si és en qualsevol altre. En la meua opinió això no és un adeu sino millor dit un fins després.

Un altre problema que es podria haver evitat.

El morrut roig, un paràsit provinent del nord d’Àfrica porta uns quants anys matant les nostres palmeres i a més de que no es va prevenir cal dir que totes les solucions han arribat tard i no han sigut efectives en general. El principal problema es que els responsables no van tindre en comte els numerosos avisos per part de diferents biòlegs i persones amb coneixements del medi ambient. En un principi va acordar-se que anaven a comprar una nova espècie de palmera, pròpia d’un clima més tropical i calorós com el del Marroc. És clar, aquestes palmeres eren molt més resistents que les nostres perque estaven acostumades a viure en unes condicions molt més dures. Això no pareixia plantear cap problema, però aquestes palmeres que van portar a Castelló i zones properes de costa tenien aquell paràsit, el morrut roig. Per a elles com que estaven acostumades no tenia cap efecte perjudicial, però per a les nostres palmeres va ser fatal i sols unes poques han pogut ser salvades d’aquesta enfermetat. Quan aquest insecte s’ntrodueix en la palmera, va menjanse-la literalment per dins i el primer símptoma visible és la caiguda de les palmes i la sea pèrdua de color, de verd viu a un marró clar que dóna la sensació de que estiga morta. He tingut la mala sort de tindre a casa dels meus avis una palmera infectada però així puc ficar un exemple molt més proper i clar d’una palmera infectada. Ja porten prou de temps donant-li tractament encara que no sabem si es salvarà o no, es va notar com he dit abans en que les fulles es caien i semblaven mortes i en poc de temps aquesta palmera tan forta, de més de cent anys, ha tingut greus problemes per a poder seguir vivint. Espere que aquest problema puga eradicar-se i que totes les palmeres puguen curar-se o viure pel nostre bé i pel de l’ecosistema.